Les opinions expressades en aquest blog són totalment personals i mai podran ser preses com declaracions formals de cap grup, club, associació o institució, independentment de la meva pertinença o dels càrrecs que en elles pugui ocupar. Al mateix temps no em faig responsable dels comentaris que es puguin fer a les meves opinions ni necessàriament tinc per què compartir-los.


DREAMS COME TRUE!!!

...Throw wreaths of fadeless flowers to the victors

In the race and in the strife!

Create in our breasts, hearts of steel!...

Himne Olímpic



5.5.11

PUNT FINAL A LA BARCELONA WORLD RACE

Aquesta nit he estat en el Teatre del Liceu i no per escoltar òpera. Avui s'ha celebrat el Lliurament de Premis de la BWR. Hem començat amb la interpretació per part de la Coral Sant Jordi d'una adaptació de la famosa canço de Charles Trénet, LA MER. Ha estat un acte inoblidable on hem pogut honorar a aquests esportistes i aventurers, herois diria jo, que van emprendre l'aventura de circumval•lar la terra. Tots hem sentit el desig i somiem en emular la seva gesta!!!

No he pogut evitar, en alguns instants, emocionar-me... quan he vist les imatges de Jaume Mombrú i Cali Sanmartí que segueixen navegant per arribar a la meta; no han pogut estar avui aquí, però tampoc tiraran la tovallola, els conec, els he tingut en el C.N. Garraf en diverses edicions de "La Petrolera" o de la "Mare Nostrum"...

M'he emocionat quan he vist a Anna Corbella, que també en els seus inicis com a navegant A-Dos participava en les regates del meu Club, unes vegades amb Jaume Mombrú i unes altres amb el seu pare, Lluis; recordava, fa un parell d'anys, que vaig sopar al costat d'Anna en la Nit de l'Esport, on li van rendir homenatge per ser la primera dona espanyola a creuar l'Atlàntic en solitari i on em va explicar anècdotes i vivències dignes d'un "best seller"...

M'he emocionat quan he vist a Alex Pella, al que varem concedir el més alt distintiu de la A.N.S. (Associació de Navegants Solitaris) quan jo era secretari d'aquesta associació i el meu amic Javier Tejedor, president, en un acte molt entranyable en el R.C.M. de Barcelona on ell, pels seus compromisos com a navegant, no va poder venir, però on va estar el seu pare per recollir el guardó i on, no voldria passar-ho per alt, li varem rendir un merescut homenatge a Jose Luis de Ugarte, mestre de la navegació oceànica i en solitari, que ens va acompanyar amb la seva esposa i als quals vaig tenir l’honor de fer d'amfitrió i de guia turístic durant els tres dies que van passar a Barcelona.

També m'he emocionat, com no, quan he vist a Pachi Rivero i Toño Piris pujar al podi, Pachi va ser el primer regatista amb llicència catalana a creuar la línia de meta. Pachi té llicència del C.N. Port de la Selva i amb el president del seu Club, el meu bon amic Octavi Candela, amb la seva dona, Alicia, amb Francesc Fayol i Toni Gustems, varem sortir molt de matinada per rebre'ls i acompanyar-los les últimes milles fins a Barcelona; varem veure clarejar en aigües enfront de l'aeroport de Barcelona; després dels Jurys, que ja venien acompanyant-los, varem ser els primers en arribar, els primers amics!!! realment posava els pèls de punta veure'ls alegres, optimistes, com si res hagués passat i acabaven de donar la volta al món!!!

I clar, com no, m'ha emocionat veure a Iker i Xabi ocupar el segon lloc en el podi. Que puc dir d'aquesta parella.... dons que quan avui, el presentador ha fet esment del seu palmarès... "tres campionats del món i dues medalles olímpiques en 49er”... m'ha vingut a la memòria que quan van guanyar el seu primer campionat del món a Hawaii, corria l'any 2002, jo estava allí amb ells, recordo la celebració i la festa que ens va organitzar un soci del Kaneohe Yatch Club a casa seva coincidint amb el partit del mundial de futbol Corea-Espanya, que varem veure tots junts, me’n recordo quan el Frank, que també ens acompanyava, va reconèixer a Robby Naish, llegenda del surf i del windsurf, i amb Xabi vam córrer a fer-nos una foto amb ell i avui els veig aquí triomfants, avui els herois i la llegenda són ells, nou anys després tenen la seva pròpia història escrita amb sacrifici, perseverança i molt esforç...

I m'he emocionat també en veure, ja no en l'escenari, sinó al costat meu, asseguts a platea, a molts amics vibrar igual que jo pel trosset de història de la vela que avui vivíem en directe.

S.A.R. el Príncep Felip, formidable en les seves paraules, porta en la sang la mar, i estic convençut que en l'entorn en el qual es trobava el discurs ha sortit del cor.

A l'Organització, MATRÍCULA D'HONOR!!!... Gràcies Andor per l'espectacle que durant mesos ens has ofert i per aquest colofó.

Ja esperem tots la següent i amb tu al capdavant, Andor, l'èxit està assegurat.

AQUI ESTEM: JO, FRANK, XABI, ROBBY NAISH I SRA. NAISH
HAWAI 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada