Les opinions expressades en aquest blog són totalment personals i mai podran ser preses com declaracions formals de cap grup, club, associació o institució, independentment de la meva pertinença o dels càrrecs que en elles pugui ocupar. Al mateix temps no em faig responsable dels comentaris que es puguin fer a les meves opinions ni necessàriament tinc per què compartir-los.


DREAMS COME TRUE!!!

...Throw wreaths of fadeless flowers to the victors

In the race and in the strife!

Create in our breasts, hearts of steel!...

Himne Olímpic



5.5.11

PUNT FINAL A LA BARCELONA WORLD RACE

Aquesta nit he estat en el Teatre del Liceu i no per escoltar òpera. Avui s'ha celebrat el Lliurament de Premis de la BWR. Hem començat amb la interpretació per part de la Coral Sant Jordi d'una adaptació de la famosa canço de Charles Trénet, LA MER. Ha estat un acte inoblidable on hem pogut honorar a aquests esportistes i aventurers, herois diria jo, que van emprendre l'aventura de circumval•lar la terra. Tots hem sentit el desig i somiem en emular la seva gesta!!!

No he pogut evitar, en alguns instants, emocionar-me... quan he vist les imatges de Jaume Mombrú i Cali Sanmartí que segueixen navegant per arribar a la meta; no han pogut estar avui aquí, però tampoc tiraran la tovallola, els conec, els he tingut en el C.N. Garraf en diverses edicions de "La Petrolera" o de la "Mare Nostrum"...

M'he emocionat quan he vist a Anna Corbella, que també en els seus inicis com a navegant A-Dos participava en les regates del meu Club, unes vegades amb Jaume Mombrú i unes altres amb el seu pare, Lluis; recordava, fa un parell d'anys, que vaig sopar al costat d'Anna en la Nit de l'Esport, on li van rendir homenatge per ser la primera dona espanyola a creuar l'Atlàntic en solitari i on em va explicar anècdotes i vivències dignes d'un "best seller"...

M'he emocionat quan he vist a Alex Pella, al que varem concedir el més alt distintiu de la A.N.S. (Associació de Navegants Solitaris) quan jo era secretari d'aquesta associació i el meu amic Javier Tejedor, president, en un acte molt entranyable en el R.C.M. de Barcelona on ell, pels seus compromisos com a navegant, no va poder venir, però on va estar el seu pare per recollir el guardó i on, no voldria passar-ho per alt, li varem rendir un merescut homenatge a Jose Luis de Ugarte, mestre de la navegació oceànica i en solitari, que ens va acompanyar amb la seva esposa i als quals vaig tenir l’honor de fer d'amfitrió i de guia turístic durant els tres dies que van passar a Barcelona.

També m'he emocionat, com no, quan he vist a Pachi Rivero i Toño Piris pujar al podi, Pachi va ser el primer regatista amb llicència catalana a creuar la línia de meta. Pachi té llicència del C.N. Port de la Selva i amb el president del seu Club, el meu bon amic Octavi Candela, amb la seva dona, Alicia, amb Francesc Fayol i Toni Gustems, varem sortir molt de matinada per rebre'ls i acompanyar-los les últimes milles fins a Barcelona; varem veure clarejar en aigües enfront de l'aeroport de Barcelona; després dels Jurys, que ja venien acompanyant-los, varem ser els primers en arribar, els primers amics!!! realment posava els pèls de punta veure'ls alegres, optimistes, com si res hagués passat i acabaven de donar la volta al món!!!

I clar, com no, m'ha emocionat veure a Iker i Xabi ocupar el segon lloc en el podi. Que puc dir d'aquesta parella.... dons que quan avui, el presentador ha fet esment del seu palmarès... "tres campionats del món i dues medalles olímpiques en 49er”... m'ha vingut a la memòria que quan van guanyar el seu primer campionat del món a Hawaii, corria l'any 2002, jo estava allí amb ells, recordo la celebració i la festa que ens va organitzar un soci del Kaneohe Yatch Club a casa seva coincidint amb el partit del mundial de futbol Corea-Espanya, que varem veure tots junts, me’n recordo quan el Frank, que també ens acompanyava, va reconèixer a Robby Naish, llegenda del surf i del windsurf, i amb Xabi vam córrer a fer-nos una foto amb ell i avui els veig aquí triomfants, avui els herois i la llegenda són ells, nou anys després tenen la seva pròpia història escrita amb sacrifici, perseverança i molt esforç...

I m'he emocionat també en veure, ja no en l'escenari, sinó al costat meu, asseguts a platea, a molts amics vibrar igual que jo pel trosset de història de la vela que avui vivíem en directe.

S.A.R. el Príncep Felip, formidable en les seves paraules, porta en la sang la mar, i estic convençut que en l'entorn en el qual es trobava el discurs ha sortit del cor.

A l'Organització, MATRÍCULA D'HONOR!!!... Gràcies Andor per l'espectacle que durant mesos ens has ofert i per aquest colofó.

Ja esperem tots la següent i amb tu al capdavant, Andor, l'èxit està assegurat.

AQUI ESTEM: JO, FRANK, XABI, ROBBY NAISH I SRA. NAISH
HAWAI 2002

3.5.11

Si oblidem els orígens...

Certament quan t'arriba una notícia com la de la dimissió de tot l'equip que formava la Secretaria de Classe de Vela Llatina i amb això la fi d'un projecte, sents que has perdut alguna cosa que forma part de la teva vida, sobretot quan la teva vida es mou entorn de l'amor que sents pel mar i per la vela.

Escoltant a Joaquim Soler, ex-secretari de classe, a 360ràdio (ESCOLTA L'ENTREVISTA AQUÍ) he percebut el desencantament i la fustració per la tasca inacabada. Set anys d'esforços per portar un projecte endavant, un projecte que va convèncer a l'anterior J.D. de la FCV i pel qual Segimón Obradors va apostar.

Ara cal preguntar-se que hem fet malament o que hem deixat de fer per arribar a aquesta situació i per descomptat què podem fer per reflotar les il·lusions dels que aposten amb el seu coneixement, amb el seu treball i també amb el seu romanticisme per evitar que la VELA LLATINA, amb majúscules, caigui en l'oblit.

Tal com diu Joaquin Soler en l'entrevista, ha faltat la sensibilitat dels clubs. Molt possiblement sigui així però també des de la Federació Catalana de Vela es podria actuar. Per exemple, per què el projecte de Campionat de Clubs, per a tripulacions infantils-juvenils, que s'està gestant no es relaciona amb la Vela Llatina? Des de les primeres propostes jo, en aquell moment membre de la J.D. de la FCV, vaig demanar que es relacionés aquest campionat amb l'esport escolar. Ara vaig més lluny, per què no es realitza en embarcacions aparellades amb vela llatina?.
 
En un campionat com aquest hauria de ser, on la competició queda en un segon pla després del coneixement i aprenentatge de la vela així com dels valors que a la vida poden aportar, unir tot això amb tradició, no és gens desgavellat. És una idea que aquí queda, per si som a temps de tornar a il·lusionar a aquests enamorats del mar, de la vela i de la tradició que avui han tirat la tovallola.
 
Si els Clubs han d'adquirir una embarcació per a aquest campionat per què no de Vela Llatina i si a més ho relacionem amb l'esport escolar, perquè no compartir els costos amb els Consells Escolars i AMPAS, o/i amb ajuda de algun patrocinador del sector de material escolar, on la crisi no ha ofegat tant!... en tot cas la FCV és la que pot coordinar i tirar del carro per a aquestes iniciatives i a igual que s'aboca, i ben fet, en la promoció d'altres classes també tradicionals, amb molta menys història, hem d'esperar que reculli el testimoni i que no permeti que les properes generacions solament puguin veure un aparell de vela llatina en els gravats i fotografies dels llibres d'història de la navegació o viatjant a altres països on han sabut apreciar aquesta herència que avui encara tenim a casa nostra.

El mar és el camí: Dimiteix la Junta de la Classe Vela Llatina

El mar és el camí: Dimiteix la Junta de la Classe Vela Llatina

2.5.11

SEMPRE AMB VOSALTRES!!!

Aquesta carta està adreçada als joves regatistes, especialment als que en les dues últimes temporades han format part del programa ARC (Alt Rendiment Esportiu Català):



Benvolguts amics i amigues,

Tan sol unes línies per comunicar-vos que la passada setmana vaig presentar la meva renúncia com a membre de la Junta Directiva de la FCV.

Ha estat, per a mi, molt enriquidor i una satisfacció el temps que, com a responsable de l'Àrea de Tecnificació, he pogut compartir els vostres anhels i il•lusions i treballar perquè els vostres projectes es fessin realitat i així veure com creixíeu com a esportistes i com a persones (recordeu el lema dels Glenans, que jo també m'ho he fet meu... ESCOLA DE VELA, ESCOLA DE LA MAR, ESCOLA DE LA VIDA!!!

Us agraeixo la confiança que m'heu donat el que ha permès mantenir una relació molt propera amb tots vosaltres i us demano que feu el mateix amb els meus successors a l'Àrea de Tecnificació de la FCV, a qui desitjo tot tipus d'èxits i encerts en la seva tasca.

En tot cas podeu seguir comptant amb mi para tot allò en el que cregueu que us puc ser útil. Recentment, Gerardo Pombo, President de la RFEV, m'ha demanat que, com a membre de la seva Junta Directiva, col•labori amb Jane Abascal a l'àrea de tecnificació de les classes juvenils, la qual cosa agraeixo a Gerardo ja que em permet continuar dedicant-me a vosaltres.

Seguiu treballant amb il•lusió i obstinació i arribareu on us proposeu. Recordeu el lema amb el qual ens varem motivar i il•lusionar quan em vaig fer càrrec de la vostra tecnificació...DREAMS COME TRUE!!! o dit en català... SI HO POTS SOMIAR, HO POTS ACONSEGUIR!!!

Una abraçada a tots i continuem en contacte.

Tony Colom

amb l'equip de 470

amb l'equip de 29er

amb l'equip de Làser 4.7

13.1.11

PARES "hooligans"

Molt interessant l'article que publica avui, dijous 13 de gener, La Vanguardia a doble pàgina (24 i 25) titulat PARES "hooligans". Ens dóna una visió d'actituds dels pares gens enriquidores per a la formació dels seus fills, durant la pràctica d'una activitat esportiva. També aquestes actituds es donen en el nostre esport, la vela, i sobretot en les classes infantils on ha de prevaler el valor pedagògic, la formació i la pràctica de l'exercici, sobre la competitivitat o la victòria.


Amb actituds exigents o proteccionistes, els pares dificulten el desenvolupament dels joves, com a persones i com a esportistes i interfereixen el treball dels entrenadors. Els pares han de tenir en compte que a aquestes edats els seus fills no són esportistes d'elit, simplement, que és molt, s'estan formant.